13 de maig 2008
06 de maig 2008
Zona clic
Avui hem visitat la zona clic, es un conjunt de activitats per a xiquets. Hi ha moltes activitats diverses i també per a moltes edat i nivels, com infantil, primaria; es molt divertit.
Voleu coneixer mijor esta pagina es aquesta, http://clic.xtec.net.
nosaltres hem entrat en aquesta direcció, http://clic.xtec.net/db/acta.ca.ispi?id=3914
visiteu-ho es molt interessant.
Voleu coneixer mijor esta pagina es aquesta, http://clic.xtec.net.
nosaltres hem entrat en aquesta direcció, http://clic.xtec.net/db/acta.ca.ispi?id=3914
visiteu-ho es molt interessant.
29 d’abril 2008
PREMIS MEC
Vam visitar la pàgina: http://www.cnice.mecd.es i vam triar uns dels materials curriculars que va guanyar a l'any 2005 el PREMI MEC.
En aquesta pàgina podeu veure un joc molt intretingut per als xiquets, perquè tracta d'ensenyar els xiquets les tables de multiplicació amb jocs interactius.
http://concurso.cnice.mec.es/cnice2006/material077/oca/portada_content.html
En aquesta pàgina podeu veure un joc molt intretingut per als xiquets, perquè tracta d'ensenyar els xiquets les tables de multiplicació amb jocs interactius.
http://concurso.cnice.mec.es/cnice2006/material077/oca/portada_content.html
PISARRES DIGITALES
Desprès de haver visitat algunes pàgines rel·lacionades amb les pisarres digitals, hem tret algunes conclusions, com la seua importància a l'educació a la nostra societat, l'adaptació dels alumnes a les noves tecnologies, la facil·litat del seu ús...
Les pàgines on podeu trobar tota la informació corresponent, són:
http://dewey.uab.es/pmarques/pdigital/ca/pissarra.htm
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/manuelperez/revista/entrada/entrada.htm
Esperem que us agrade, i que pugue conèixer un poquet més les noves tecnologies adaptades a l'aula.
22 d’abril 2008
26 de febrer 2008
El nostre Fotolog
Ací podeu vore el Fotolog que em organitzat. Qual és el vostre paraís?http://www.mundofotos.net/parais
19 de febrer 2008
12 de febrer 2008
Blancaneu
En un país molt llunyà hi vivia una bonica princesa anomenada Blancaneu, que tenia una madrastra, la Reina, molt vanitosa.
La madrastra preguntava al seu mirall màgic- Mirallet, mirallet, digues, qui és la més bonica de totes les dones?I el mirall contestava :- Tu ets, oh Reina, la més bella de totes les dones.I varen anar passant els anys. Un dia la Reina preguntà, com sempre, al seu mirall màgic:- Mirallet, mirallet, digues, qui és la més bonica de totes les dones?Però aquesta vegada el mirall va contestar:- La més bella és Blancaneu.Llavors la Reina, plena d'ira i d'enveja, va buscar un caçador i li ordenà:- Emporta't Blancaneu al bosc, mata-la i com a prova d'haver realitzat el meu encàrrec, porta'm en aquest cofre el seu cor.Però quan van arribar al bosc, el caçador sentí llàstima de la innocent jove i la va deixar fugir, substituint el seu cor pel d'un senglar.Blancaneu, en veure's sola, va sentir por i plorà. Plorant i caminant passà la nit, fins que, a trenc d'alba, va arribar a una clar en el bosc i descobrí allà una casa preciosa.Va entrar sense dubtar-ho. Els mobles eren petitíssims i, sobre la taula, hi havia set platets i set coberts diminuts. Va pujar a una habitació, que estava ocupada per set llitets. La pobre Blancaneu, esgotada desprès de caminar tota la nit pel bosc, va ajuntar tots els llitets i al moment es va quedar adormida.Per la tarda van arribar els propietaris de la casa, set nans que treballaven en unes mines i que s'admiraren en descobrir a Blancaneu.Llavors ella els explicà la seva trista història. Els nans suplicaren a la nena que es quedés amb ells i Blancaneu acceptà, es va quedar a viure amb ells i tots eren feliços.Mentrestant, a palau, la Reina va tornar a preguntar al mirall:- Mirallet, mirallet, qui és ara la més bella?- Segueix sent-ho Blancaneu, que ara viu en el bosc a casa dels nans.Furiosa i venjativa com era, la cruel madrastra es va disfressar d'innocent velleta i es dirigí cap a la caseta del bosc.Blancaneu estava sola, perquè els nans estaven treballant a la mina. La malvada Reina va oferir a la nena una poma emmetzinada i quan Blancaneu li donà la primera mossegada, va caure desmaiada.En tornar, ja de nit, els nans a casa seva, trobaren a Blancaneu estirada a terra, pàl·lida i quieta, cregueren que havia mort i li construïren una urna de cristall perquè tots els animals del bosc se'n poguessin acomiadar.En aquell moment va aparèixer un príncep muntat sobre un majestuós cavall i només contemplar a Blancaneu va quedar enamorat d'ella. Va voler acomiadar-se'n besant-la i de sobte, Blancaneu va tornar a la vida, perquè el petó d'amor que li havia fet el príncep va trencar l'encanteri de la malvada Reina.Blancaneu es casà amb el príncep i varen expulsar a la cruel Reina. I des d'aleshores tots visqueren feliços.
La madrastra preguntava al seu mirall màgic- Mirallet, mirallet, digues, qui és la més bonica de totes les dones?I el mirall contestava :- Tu ets, oh Reina, la més bella de totes les dones.I varen anar passant els anys. Un dia la Reina preguntà, com sempre, al seu mirall màgic:- Mirallet, mirallet, digues, qui és la més bonica de totes les dones?Però aquesta vegada el mirall va contestar:- La més bella és Blancaneu.Llavors la Reina, plena d'ira i d'enveja, va buscar un caçador i li ordenà:- Emporta't Blancaneu al bosc, mata-la i com a prova d'haver realitzat el meu encàrrec, porta'm en aquest cofre el seu cor.Però quan van arribar al bosc, el caçador sentí llàstima de la innocent jove i la va deixar fugir, substituint el seu cor pel d'un senglar.Blancaneu, en veure's sola, va sentir por i plorà. Plorant i caminant passà la nit, fins que, a trenc d'alba, va arribar a una clar en el bosc i descobrí allà una casa preciosa.Va entrar sense dubtar-ho. Els mobles eren petitíssims i, sobre la taula, hi havia set platets i set coberts diminuts. Va pujar a una habitació, que estava ocupada per set llitets. La pobre Blancaneu, esgotada desprès de caminar tota la nit pel bosc, va ajuntar tots els llitets i al moment es va quedar adormida.Per la tarda van arribar els propietaris de la casa, set nans que treballaven en unes mines i que s'admiraren en descobrir a Blancaneu.Llavors ella els explicà la seva trista història. Els nans suplicaren a la nena que es quedés amb ells i Blancaneu acceptà, es va quedar a viure amb ells i tots eren feliços.Mentrestant, a palau, la Reina va tornar a preguntar al mirall:- Mirallet, mirallet, qui és ara la més bella?- Segueix sent-ho Blancaneu, que ara viu en el bosc a casa dels nans.Furiosa i venjativa com era, la cruel madrastra es va disfressar d'innocent velleta i es dirigí cap a la caseta del bosc.Blancaneu estava sola, perquè els nans estaven treballant a la mina. La malvada Reina va oferir a la nena una poma emmetzinada i quan Blancaneu li donà la primera mossegada, va caure desmaiada.En tornar, ja de nit, els nans a casa seva, trobaren a Blancaneu estirada a terra, pàl·lida i quieta, cregueren que havia mort i li construïren una urna de cristall perquè tots els animals del bosc se'n poguessin acomiadar.En aquell moment va aparèixer un príncep muntat sobre un majestuós cavall i només contemplar a Blancaneu va quedar enamorat d'ella. Va voler acomiadar-se'n besant-la i de sobte, Blancaneu va tornar a la vida, perquè el petó d'amor que li havia fet el príncep va trencar l'encanteri de la malvada Reina.Blancaneu es casà amb el príncep i varen expulsar a la cruel Reina. I des d'aleshores tots visqueren feliços.
La bella dorment
Hi va haver una vegada un rei i una reina que desitjaven molt tenir fills. Després de molt de temps, la Reina va tenir una nena. Era tanta la seva alegria que el Rei va anunciar una gran festa per al bateig. Com a madrines de la petita Princesa, van convidar a totes les fades que van trobar al regne, un total de set.
El Rei va preparar per a cada fada un regal : Un cofre fet d'or, rubís i diamants. Les fades, en agraïment, li van otorgar a la petita princesa un do cadascuna.
- Seràs la més bella de totes les doncelles!
- Tindràs la bondat d'un àngel!
- La gràcia d'una gacela!
- Ballaràs amb tota perfecció!
- Cantaràs com un rossinyol!
- Tocaràs tots els instruments musicals de maravella!
De sobte, una dona va entrar a la sala. Oh! Era la fada malvada, perduda desde feia temps!
Us heu oblidat de mi! - va dir molt furiosa, i com a venjança va llançar un encanteri contra la Princesa : "El dia del teu aniversari número setze et punxaràs amb una agulla i moriràs!"
L'última de les fades bones, que encara no havia donat el seu regal, va dir amb veu dolça : Majestats, la vostra filla es punxarà el dit amb una agulla, però no morirà. Dormirà profundament i passats cent anys un príncep la despertarà.
El Rei, espantat, va ordenar que destruïssin totes les agulles del regne. Van passar així setze anys sense que els passés res ... fins que un dia la Princesa, passejant pel gran castell, va descobrir una petita habitació. Allà la fada malvada disfressada de vella, cosía amb agulla i fil - Mai havia vist res similar! - va exclamar la Princesa, prenent una de les agulles.
I llavors ... Es va punxar el dit! tal i com havia previst la fada malvada! A l'instant la princesa va caure a terra, quedant profundament adormida.
El Rei, desconsolat, va traslladar a la bella Princesa i la va ficar en el seu magnífic llit d'or i plata. Ràpidament, va fer cridar la fada bona que, al veure la gran tristesa de tots els habitants del castell, va dir al rei : - Majestat, per a que la nostra Princesa no es trovi sola en el somni, tots dormiran i no es despertaran fins que ella es desperti.
Just després d'haver pronunciat aquestes paraules, tots al castell van caure adormits. A partir d'aquell moment, un bosc màgic va cobrir el castell.
I així van passar cent anys fins que, un príncep ben plantat, muntat en el seu cavall va passar alavora del lloc, llavors màgicament el seu cavall es va aturar. I tot just desmuntar, el bosc impenetrable que hi havia davant seu es va obrir davant dels seus ulls i va veure el castell. El Príncep, intrigat, va entrar en aquell lloc, on tothom semblava dormir.
Quan va arribar al magnífic llit d'or i plata, la bonica Princesa dormia. Bocabadat per la seva bellesa, es va inclinar i va posar suaument els seus llavis sobre les rosades galtes de la bonica jove.
I la bella Princesa va despertar! I amb ella també van despertar tots els habitants del castell!
Tots van començar a ballar d'alegria! L'endemà, els festejos van acabar amb una gran boda que va unir per sempre més a la bella Princesa i al gallard Príncep enamorats.
Els tres porquets
En el cor del bosc hi vivien tres porquets que eren germans. El llop sempre els perseguia per menjar-se'ls. Per poder escapar del llop, els tres porquets decidiren fer-se una casa. El més petit va fer-se una casa de palla, per acabar abans i anar-se'n a jugar.
El mitjà es va construir una casa de fusta. Al veure que el seu germà petit havia acabat ja, s'afanyà per anar-se'n a jugar amb ell.
I el més gran treballava en la seva casa de totxos.
- Ja veureu el que fa el llop amb les vostres cases - va renyar als seus germans mentre aquests s'ho passaven la mar de bé.
El llop va sortir darrera el porquet petit i el perseguí. El porquet va córrer i córrer fins a la seva caseta de palla, el llop s'aturà i va començar a bufar i bufar fins que la caseta de palla va caure.
El llop llavors perseguí al porquet petit pel bosc, que corregué a refugiar-se a casa del seu germà mitjà. Però el llop tornà a bufar i bufar fins que la caseta de fusta va caure. Els dos porquets van sortir disparats d'allà.
Gairebé sense alè, amb el llop enganxat a les sabates, van arribar a casa del germà gran.
Els tres entraren i tancaren bé totes les portes i finestres. El llop bufà i bufà, però la casa no queia. Bufà i bufà, però la casa aguantava. Cansat i sense alè el llop va començar a donar voltes a la casa, buscant algun lloc per on entrar. Amb una escala llarguíssima va pujar fins al teulat, per colar-se per la xemeneia. Però el porquet gran va posar al foc una olla amb aigua.El llop golafre va davallar per l'interior de la xemeneia., però va caure sobre l'aigua bullint i es va escaldar.
Va fugir d'allà amb uns terribles udols que es sentiren per tot el bosc, i es diu que mai mai més va voler menjar porquet.
El mitjà es va construir una casa de fusta. Al veure que el seu germà petit havia acabat ja, s'afanyà per anar-se'n a jugar amb ell.
I el més gran treballava en la seva casa de totxos.
- Ja veureu el que fa el llop amb les vostres cases - va renyar als seus germans mentre aquests s'ho passaven la mar de bé.
El llop va sortir darrera el porquet petit i el perseguí. El porquet va córrer i córrer fins a la seva caseta de palla, el llop s'aturà i va començar a bufar i bufar fins que la caseta de palla va caure.
El llop llavors perseguí al porquet petit pel bosc, que corregué a refugiar-se a casa del seu germà mitjà. Però el llop tornà a bufar i bufar fins que la caseta de fusta va caure. Els dos porquets van sortir disparats d'allà.
Gairebé sense alè, amb el llop enganxat a les sabates, van arribar a casa del germà gran.
Els tres entraren i tancaren bé totes les portes i finestres. El llop bufà i bufà, però la casa no queia. Bufà i bufà, però la casa aguantava. Cansat i sense alè el llop va començar a donar voltes a la casa, buscant algun lloc per on entrar. Amb una escala llarguíssima va pujar fins al teulat, per colar-se per la xemeneia. Però el porquet gran va posar al foc una olla amb aigua.El llop golafre va davallar per l'interior de la xemeneia., però va caure sobre l'aigua bullint i es va escaldar.
Va fugir d'allà amb uns terribles udols que es sentiren per tot el bosc, i es diu que mai mai més va voler menjar porquet.
La caputxeta vermella
Fa molt de temps hi havia una noia molt bonica.La seva mare li havia fet una capa vermella i la noia la portava tant sovint que tothom li deia la Caputxeta vermella.
Un dia, la seva mare li va demanar que portés uns pastissos a la seva àvia que vivia a l'altra banda del bosc, recomanant-li que no s' entretingués pel camí, doncs creuar el bosc era molt perillós, ja que sempre anava rondant per allà el llop.
Caputxeta va recollir el cistell amb pastissos i es va posar en camí. la nena havia de travessar el bosc per a arribar a casa de l' àvia, però no li feia por per què allà sempre trobava molts amics : els ocells, esquirols, ...
De sobte, va veure el llop, que era enorme, davant seu.
- On vas, nena? - li va preguntar el llop amb la seva veu ronca.
- A casa de l' àvia - li va dir la Caputxeta.
- No és lluny ... - va pensar el llop per a ell mateix, girant-se.
Caputxeta va posar el seu cistell a l' herba i es va entretenir agafant flors : - El llop se n' ha anat - va pensar -, no tinc res a témer. L' àvia es posarà molt contenta quan li porti un bonic ram de flors a més dels pastissos.
Mentrestant, el llop se 'n va anar a casa de l' àvia, va trucar suaument la porta i la velleta li va obrir pensant que era Caputxeta.
El llop va devorar a l' àvia i es va posar la gorra rosa de la malaurada, es fa ficar al llit i va tancar els ulls. no va haver d' esperar gaire, perquè la Caputxeta va arribar de seguida, tota contenta.
La nena es va apropar al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada.
- Àvia, àvia, quins ulls més grossos que tens!
- Són per a veure't millor - va dir el llop tractant d' imitar la veu de l' àvia
- Àvia, àvia, quines orelles més grosses que tens!
- Són per sentir-te millor - va seguir dient el llop.
- Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!
- Són per a ... menjar-te millor! - i dient això, el llop malvat es va llançar sobre la Caputxeta i la va devorar, el mateix que havia fet amb l' àvia
Mentrestant, un caçador que havia vist com el llop entrava a casa de l' àvia, i creient endevinar les males intencions, va decidir donar una ullada per a veure si tot anava bé a casa de l' àvia Va demanar ajut a un segador i tots dos junts arribaren al lloc. Van veure que la porta de la casa estava oberta i el llop tombat al llit, dormint de tant tip com estava.
El caçador tragué el seu ganivet i va obrir el ventre del llop. L' àvia i la Caputxeta estaven allà, vives!
Per a castigar al llop malvat, el caçador li va omplir el ventre de pedres i després el va tornar a tancar. Quan el llop va despertar del seu son, va sentir moltíssima set i es va dirigir a un estanc pròxim per beure. Com que les pedres pesaven molt, va caure a l' estany de cop i es va ofegar.
La Caputxeta i la seva àvia no van patir més que un gran espant, però la Caputxeta havia après la lliçó. Va prometre a la seva àvia no parlar amb cap desconegut que trobés pel camí. D'ara endavant, seguiria les recomanacions de la seva àvia i de la seva mare.
Un dia, la seva mare li va demanar que portés uns pastissos a la seva àvia que vivia a l'altra banda del bosc, recomanant-li que no s' entretingués pel camí, doncs creuar el bosc era molt perillós, ja que sempre anava rondant per allà el llop.
Caputxeta va recollir el cistell amb pastissos i es va posar en camí. la nena havia de travessar el bosc per a arribar a casa de l' àvia, però no li feia por per què allà sempre trobava molts amics : els ocells, esquirols, ...
De sobte, va veure el llop, que era enorme, davant seu.
- On vas, nena? - li va preguntar el llop amb la seva veu ronca.
- A casa de l' àvia - li va dir la Caputxeta.
- No és lluny ... - va pensar el llop per a ell mateix, girant-se.
Caputxeta va posar el seu cistell a l' herba i es va entretenir agafant flors : - El llop se n' ha anat - va pensar -, no tinc res a témer. L' àvia es posarà molt contenta quan li porti un bonic ram de flors a més dels pastissos.
Mentrestant, el llop se 'n va anar a casa de l' àvia, va trucar suaument la porta i la velleta li va obrir pensant que era Caputxeta.
El llop va devorar a l' àvia i es va posar la gorra rosa de la malaurada, es fa ficar al llit i va tancar els ulls. no va haver d' esperar gaire, perquè la Caputxeta va arribar de seguida, tota contenta.
La nena es va apropar al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada.
- Àvia, àvia, quins ulls més grossos que tens!
- Són per a veure't millor - va dir el llop tractant d' imitar la veu de l' àvia
- Àvia, àvia, quines orelles més grosses que tens!
- Són per sentir-te millor - va seguir dient el llop.
- Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!
- Són per a ... menjar-te millor! - i dient això, el llop malvat es va llançar sobre la Caputxeta i la va devorar, el mateix que havia fet amb l' àvia
Mentrestant, un caçador que havia vist com el llop entrava a casa de l' àvia, i creient endevinar les males intencions, va decidir donar una ullada per a veure si tot anava bé a casa de l' àvia Va demanar ajut a un segador i tots dos junts arribaren al lloc. Van veure que la porta de la casa estava oberta i el llop tombat al llit, dormint de tant tip com estava.
El caçador tragué el seu ganivet i va obrir el ventre del llop. L' àvia i la Caputxeta estaven allà, vives!
Per a castigar al llop malvat, el caçador li va omplir el ventre de pedres i després el va tornar a tancar. Quan el llop va despertar del seu son, va sentir moltíssima set i es va dirigir a un estanc pròxim per beure. Com que les pedres pesaven molt, va caure a l' estany de cop i es va ofegar.
La Caputxeta i la seva àvia no van patir més que un gran espant, però la Caputxeta havia après la lliçó. Va prometre a la seva àvia no parlar amb cap desconegut que trobés pel camí. D'ara endavant, seguiria les recomanacions de la seva àvia i de la seva mare.
Benvinguts
Hola!
Som Verónica i Davinia, os invitem al nostre blog, que tractarà d´acercar-se al món de l´Educació Infantil.
Esperem que us agrade!!
Som Verónica i Davinia, os invitem al nostre blog, que tractarà d´acercar-se al món de l´Educació Infantil.
Esperem que us agrade!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)